dimecres, 6 de març de 2013

No és un conte.



Mama, fa dies que el papa no fa festa i no és a casa.


Mira Sara, és que ha d'anar a la feina, però la setmana vinent com que farà festa estarem tots junts.

I a final de mes li donaran cèntims per haver treballat, no?

Clar que si filla, li diu la mare

I tú mama, per què fan tants dies que no vas a treballar? Que ja no et volen a la feina? pregunta la menuda.

Estimada, és que fa poc que ha nascut l'Esther i haig de cuidar-me'n. Però per què em preguntes tot això?

És que avui, aquest matí a classe, hem parlat de la feina i una meva amiga s'ha posat a plorar perquè el seu papa no en tenia i no podia portar diners a casa seva.



----------------------------------------------------------------------------------


Les darreres dades sobre l'atur són d'una gravetat impressionant. Creix sense aturador el nombre de persones que no tenen feina, que no poden exercir un dels drets fonamentals com és poder-se guanyar la vida amb l'esforç del treball. La pobresa s'escampa arreu i fins i tot situacions de veritable misèria les pateixen cada dia més famílies. Més de 800.000 persones desocupades hi han a Catalunya i sembla que aquesta situació injusta encara anirà creixent. Els joves, amb un atur superior al 50%, es veuen obligats a marxar a d'altres països per poder treballar. Ho fan els més ben formats, els que millor podrien ajudar a sortir d'aquest problema econòmic i sobretot social.

El dret al treball se'ns nega i totes les mesures que fins avui s'han près, no han tingut altra conseqüència que l'augment de l'atur. Des de fa uns quants anys només s'han establert decisions laborals que han perjudicat els interessos dels treballadors. I amb l'engany de fer-nos creure que les decisions serien, a curt termini, beneficioses i aturarien i millorarien el dret a treballar. La darrera reforma laboral, és l'exemple més clar d'aquest "frau polític". Cada dia més treballadors acomiadats i menys drets laborals - es retalla la protecció contra l'acomiadament - per poder defensar un lloc de treball digne que garanteixi la qualitat de vida.

No s'afavoreix la creació de llocs de treball per a les persones que han de tornar a inserir-se dins de la vida professional. No es fa res per a la creació de llocs de treball relacionats amb noves ocupacions i activitats que tindrien un benefici social: serveis a les persones ( desenvolupament de la coneguda llei de dependència), incrementar les energies alternatives, la protecció del medi ambient, l'educació per a adults...Destinar diners públics per millorar l'ensenyament i el dret a la salut. Ans el contrari, els serveis socials són desatesos, a l'educació i a la sanitat pública s'hi destinen cada dia menys recursos. Desnonaments, famílies sense aixopluc, també polítiques públiques en defensa del dret a l'habitatge. El treball empitjora i en conseqüència la justícia social ens és negada.

Diners n'hi han, el que manca és la voluntat d'aquells que amb tanta injustícia destinen els cabals a protegir els interessos d'uns lladregots, que amb els doblers públics engruxeixen les seves butxaques que vessen de tants diners que hi tenen. Milions i milions d'euros que hauríen de servir per a la creació de nous llocs de treball, només l'activitat econòmica pública podria endegar un redreçament d'aquesta penosa situació. El punt d'equilibri entre la oferta i la demanda d'ocupació solament pot ser garantit pels poders públics. Estic fart de tots aquells "predicadors" que ens fan el discurs del dèficit públic. Un deute que no és cert, hi afegeixen les males arts que han practicat les entitats bancàries i que ara nosaltres - la comunitat - hem de cobrir amb els nostres diners. Aquests "saberuts", que prediquen en els mitjans públics, han après un llenguatge: PIB, la prima de risc, sempre els percentatges, la flexibilitat, la necessitat imperiosa del rescat bancari...un seguit de mots que la majoria desconeixem el significat. Ens envolten i atabalen amb conceptes que ens desorienten, no ens parlen clar.

Prou de reformes laborals que són promulgades contra els drets dels treballadors. Aquells que tenen el deure de governar, han de canviar les seves polítiques, però tinguem clar que només ho faran si tots nosaltres els empenyem. És necessari que s'acabi d'una vegada destinar diners públics a la banca, uns dinerals que no ens seran retornats. Hem d'exigir el respecte i el compliment dels nostres drets i oposar-nos a les escapçades dels serveis públics. No hem de permetre que la pobresa es vagi estenen i que el malviure creixi. Ningú n'ha d'estar al marge, és un deure que com a ciutadans hem d'acomplir.És una lluita contra uns cobdiciosos i lladres, que compten amb el suport d'un poder polític indecent que també hem de foragitar.







(A l'amigueta de la Sara, les llàgrimes se li han escolat galtes avall. Malvades aquestes persones responsables que una vaileta de cinc anys hagi plorat.)