dissabte, 30 de març de 2013

També ens rampinyen el territori. Can Juncadella, a Lloret.




A instàncies del diputat d’ICV, Marc Vidal, el Parlament va aprovar per unanimitat la setmana passada, una resolució que insta al Govern a paralitzar d’immediat les obres de Can Juncadella, a Lloret. La decisió ordena que es revisi i si s’escau es revoqui la llicència d’obres que en el seu dia fou concedida per la Comissió Territorial d’Urbanisme i avalada per l’ajuntament d’aquella població.


El que hauria de ser el final d’un llarg procés que va començar per successives denúncies de la organització ecologista SOS Lloret i pels indicis de delicte en l’obra que segons el fiscal de Medi Ambient de Girona també indica. Endemés el fiscal imputa a dos funcionaris, l’arquitecte de la Comissió Provincial i una arquitecte municipal de Lloret. L’indret forma part de la Xarxa Natura 2000, en el massís de les Cadiretes i l’espai està catalogat com d’Interès Natural i tan sols s’hi pot construir per usos agrícoles o ramaders. Per aquestes raons hi havia tres informes contraris del departament de Medi Ambient, que foren ignorats per la Comissió i l’ajuntament.

Una llicència que ha esdevingut una gran obra, violant les normes urbanístiques. Una agressió al territori que per més vergonya vol justificar-se amb l’hipocresia d’un discurs que presenta aquesta construcció com “d’interès públic”. Estic parlant de l’any 2010, i clar, han tingut prou temps per edificar una gran mansió. Com per art d’encanteri, com si ningú hi tingui res a veure, defugint de les responsabilitats que els servidors públics han d’exigir, un petit espai – un galliner - ha esdevingut un bastiment de luxe, propietat d’una adinerada família amb càrrecs polítics al Kazaguistàn.

La concessió d’aquesta obra fou autoritzada quan era alcalde de Lloret el senyor Xavier Crespo, ara diputat al Parlament i imputat en “ l’operació Clotilde”, amb la possible relació de l’alcalde amb la màfia russa. Fets ocorreguts també quan Crespo era batlle. La realitat que estem patint, amb la indeguda administració dels cabals públics, amb el corresponent aprofitament personal d’uns diners que són del comú, em permet posar en dubte que només hi hagin dos funcionaris imputats en aquest afer. És un fet, que grans dinerades, que sovint es desconeixen quin és el seu origen, el que anomenem com “diner brut”, arriba al nostre país. Aquests diners són emprats en negocis que no respecten la normativa, molt especialment en l’àmbit de la construcció. Aquesta agressió al territori no seria possible, si no hi hagués la complicitat d’alguns responsables polítics municipals, que bandejant els seus deures per defensar els drets de la comunitat, ho aprofiten per omplir-se les butxaques, cobrant per la seva col•laboració amb uns pocavergonyes que pretenen per damunt de tot satisfer la seva cobdícia. Una perfecta combinació entre la follia pel diner i la podridura dels polítics que es deixen comprar.

Confio que als lloretencs/ques els sigui restituït en tota la mesura el robatori que han sofert en el seu terme municipal i que les persones responsables d’aquest dany siguin degudament castigades. Sembla, que de moment, ha començat el “teva-meva”. Dic així, perquè el director de la Comissió d’Urbanisme de Girona, ha manifestat que aquest organisme no va elaborar cap informe autoritzant l’obra i, que per tant correspon a l’ajuntament, que va concedir la llicència definitiva, qui n’hauria de determinar l’anulació. El consistori diu que fou sobre l’informe que va determinar la Comissió provincial, el que va permetre a l’ajuntament presidit pel senyor Crespo, atorgar el permís municipal. Ja hi som!! Un per l’altre, cadascú procura treure’s les puces de sobre. Dret a llei i ha una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya i hauria de ser executada.

A Sant Feliu, tenim la qüestió de Can Rius. Una empresa té barrat el pas a un espai de domini públic, a tocar l’aigua de mar. El mes de gener de l’any passat – fa 15 mesos – el Parlament va votar també per unanimitat una resolució en el sentit que Turispania – l’empresa – havia d’obrir el pas per permetre l’ús públic d’aquell indret. No voldria que els veïns/es de Lloret, els hi passés el mateix que a nosaltres, que encara no podem anar a remullar-nos els peus a tocar les roques de Sang i Fetge i Santa Rosària.