dissabte, 27 d’abril de 2013

No és la crònica esportiva del partit de bàsquet d'avui



El matx era prou divertit i feia bo anar passant l’estona. El tanteig era igualat i de fet els futurs vencedors encara anaven triscant la pista amunt i avall. Els de casa lideraven l’envit i s’esforçaven per augmentar la diferència en el marcador. Els vailets de Porqueres – que només havien anat davant en el primer període de cinc minuts – veien que el partit podia donar la volta i no afluixaven. Feia unes quantes setmanes que per mor de compromisos i “d’obligacions” volgudament acceptades, no anava a la competició i francament m’ho passava de primera. Endemés volia veure si en Martí ho feia prou bé, tot i que la meva objectivitat pot ser prou qüestionada pel fet de ser el seu avi. Vaja, que no judicaré com ho ha fet en Martí, no seria prou “seriós”.


De sobte, escolto una frase que no arribo a entendre, però si que capto el tó amb la que és pronunciada. L’entonació de les paraules expressen un gran enuig, el cabreig d’una persona que vol manifestar el seu malestar. Val a dir que hi ha una certa violència verbal, tot i que no entenc el que diu. La veu és d’un dels seguidors de l’equip visitant. La resposta és immediata i la pronuncia un dels dos àrbitres i la rèplica em permet entendre què ha passat. Sembla que al fan de l’equip de fora, li molesta la " incapacitat professional” dels dos àrbitres. La disputa verbal no s’atura i com no pot ser altrament també s’escampa. L’afer, sortosament no ha anat més enllà, tot i que en un cert moment he temut que la situació anés virant en pitjor sentit.

M’ha dolgut el que ha passat i molt. No entraré en el discurs dels bons i els dolents. De si la culpa ha sigut d’uns i les víctimes els altres. Quan persones adultes perden llur control i més encara quan aquesta incapacitat l’expressen davant d’uns adolescents, s’haurien de sotmetre per voluntat pròpia a una avaluació personal, amb el ferm compromís de no procedir mai més a comportaments com els que avui no hauria volgut presenciar.

Un mal exemple, quan volem donar lliçons a unes persones que amb tota la bona voluntat, ajuden a que els nostres fills i néts puguin jugar a l’esport que els hi agrada. No voldria redir el que en ocasions anteriors he expressat. Només afegir-hi, que ens cal ser responsables davant dels vailets – amb actituds cíviques - valors que ben segur els hi seran ben profitosos per a la convivència. Venen temps difícils – de fet ja hi som - i la solidaritat, la fraternitat i l’esperit de generositat ens ajudaran a navegar-los amb un bon vent de popa.

dijous, 18 d’abril de 2013

La meva heroïna


La conversa fou de curta durada. Just l’estona d’anar de Santa Cristina a Sant Feliu. L’avi m’havia vingut a buscar per anar a dinar. El mestre ens havia encarregat fer un breu escrit sobre els superherois. Vaig dir-li a l’avi que a mi em semblava que només n’hi havia en els contes, que a la vida real no se’n podien trobar. Persones importants segur que n’hi han hagut i sempre n’hi hauran, mereixedors del nostre respecte i consideració. Un bon exemple podria ser el doctor Fleming que va descobrir la penicil•lina. Però jo he “descobert” una heroïna.




UNA HEROÍNA



En un petit poble de la costa, Sant Feliu de Guíxols, va néixer una menuda la més bonica del món pels seus pares, que és deia Sònia. Des de petita va demostrar una gran personalitat, anava caminant pels carrers saltant i li encantava viatjar a tot arreu del món.

Fins que un dia tornant en el cotxe d’uns amics van tenir un accident degut al glaç de la carretera i com que en el cotxe que viatjaven no hi havia cinturó als seients de darrera, va sortir disparada pel vidre de darrera.

Semblava que tots estaven bé, però ella notava alguna cosa estranya. Va anar per aixecar-se amb ganes d’anar a abraçar la seva germana i aquestes ganes es van convertir en una frustració al sentir-se com un nen de mesos que no es pot aguantar dret, que l’han de portar a tot arreu amb el caminador. Com si aquells peus que veia damunt la neu no fossin els seus.

La sirena de l’ambulància es repetia i la desesperació de no saber el que li passava augmentava. A l’hospital el que més va baixar va ser els ànims i el que més va pujar l’ansietat, el que més es va escalfar l’ambient, el que més es va congelar la mentalitat i els pensaments.

Paraules textuals dures d’acceptar: “ no podràs tornar a caminar”.

Aquestes cinc paraules són les més recordades per una dona amb cadira de rodes que malgrat la vida la posa’t a prova o a tingut mala sort o digueu-li com vulgueu, la Sònia és una mare que ben entrats els quaranta anys, té tres fills, un company i una vida molt enriquida i plena.

El seu esperit de superació, les seves ganes de tirar endavant i els ànims de trencar barreres són els seus “superpoders”. Això, els seus actes i la seva personalitat l’han convertit en una superheroïna.

De fet ningú té superpoders, els superpoders nostres són els valors que ens proposem i el fet de superar-nos.

Hola mare, t’estimo!!



Martí Rovira i Pujol.

dilluns, 15 d’abril de 2013

La decència. 83 anys de la proclamació de la Segona República



 Patim una dramàtica crisi econòmica, prop de sis milions de persones sense feina -un atur que es preveu que anirà creixent - milers de famílies desnonades- un empitjorament del nivell de vida, cada dia més persones en el perill de l’exclusió social, desmantellament de la sanitat, l’educació i els serveis socials, minva el poder adquisitiu de les pensions...una situació preocupant.


Però també cal afegir-hi un altre aspecte que ens mostra la preocupació que experimenten els ciutadans respecte de les institucions, una realitat política que ens acondueix a una devaluació de la democràcia. La frustració que provoca la manca de voluntat dels nostres polítics per resoldre els greus problemes que pateixen la majoria dels ciutadans. El desengany de la població en les formacions polítiques que conformen el desprestigi de la democràcia. Podríem sens dubte afegir-hi la sensació de desconfiança respecte del poder judicial – el Tribunal Suprem i el Constitucional òrgans màxims de la judicatura designats pel poder polític – que sovint emeten sentències que no s’ajusten en absolut amb els lícits interessos de la ciutadania. Exposo dues situacions que van estretament lligades, bo i pensant que la recuperació econòmica sense una veritable regeneració dels valors de la política no és possible.

Vivim una situació de corrupció extrema, els diners del comú són malgastats, personatges sense vergonya s’aprofiten del poder polític per embutxacar-se grans quantitats de diners. No tenen cap mena de respecte per la ciutadania, fins i tot i amb un discurs pervers, uns lladregots ocupen l’escó de diputats, tant en el Congrés espanyol com també en el Parlament de Catalunya. Es mofen de nosaltres, menteixen i alhora ignoren volgudament qualsevol principi moral, un capteniment que per mor del lloc que ocupen haurien d’observar. La justícia no procedeix amb la deguda prestesa i en conseqüència el retorn dels diners robats no es produeix. S’omplen les butxaques amb uns dinerals que haurien de servir per millorar la sanitat i l’educació. I així mateix més recursos pels serveis socials, quan tantes persones i famílies es troben en situacions extremes.

Avui fa 83 anys de la proclamació de la Segona República espanyola. Una data prou important i que cada any en faig referència. És quasi mitja nit i voldria finir aquest escrit. Voldria manifestar tot el respecte i consideració, per aquelles persones que es van veure obligades a l’exiliar-se i deixar la seva terra, que havien defensat, contra la barbàrie del feixisme i el nazisme. Haurien sigut assassinats, com tants altres ho foren per restar a Catalunya, amb el convenciment que no havien comès cap delicte, simplement havien defensat el govern que el poble havia lliurament escollit. Ho feren amb les butxaques buides, amb honradesa i honestedat, sense cap diner que no fos el seu. Amb honor i decència, precisament els valors que avui no respecten algunes de les persones que per a més vergonya presumeixen de governar-nos. Uns deshonestos!!

Per recuperar la credibilitat en els valors democràtics, penso que cal iniciar un nou procés constituent. La Carta Magna és obsoleta per aprofundir un nou model d’estat, que és imprescindible per ordenar noves formes polítiques que ens permetin un nou model polític i social, que contempli i permeti la lliure decisió de sobirania que democràticament puguin decidir els diferents pobles de l’estat, molt expressament Catalunya, que ha iniciat un procés polític independentista , que comparteix una part molt considerable de la ciutadania. No vull deixar de dir, que tot i les seves mancances en l’aspecte d’un estat plurinacional i cultural, l’actual Carta Magna, podria ser entesa d’una manera més progressista i democràtica.





dissabte, 13 d’abril de 2013

La PAH porta als jutjats la sentència de Luxembourg


La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha acompanyant dimecres als jutjats de Sant Feliu de Guíxols un grup de famílies que volen que s’apliqui immediatament la sentència del tribunal europeu sobre clàusules abusives que figuren en els seus contractes amb els bancs.


La resolució d’aquest tribunal faculta als jutges per aturar els processos de desnonament i poder prendre abans una decisió sobre la legalitat del contracte i les eventuals clàusules abusives que contingui de manera que se’n pot derivar la nul•litat.

Una trentena de persones de la PAH van acudir als jutjats del carrer de Capmany on van poder entrar en petits grups . Es van presentar gairebé una dotzena d’al•legacions per suspendre als processos, que involucren moltes més persones ja que en molts casos no només es tracta del propietaris de l’habitatge sinó d’altres familiars que figuren com avalistes del préstec.

Una de les famílies afectades es va assabentar durant l’acte que el jutge ha suspès el seu procés de desnonament d’ofici degut a la vulnerabilitat en que es troben en aquest moment i pel risc de caure en l’exclusió social.







diumenge, 7 d’abril de 2013

Nota de premsa de la PAH de Sant Feliu



LA POLICIA PRESSIONA LA PAH DE SANT FELIU DE GUÍXOLS


Un grup de Mossos d’Esquadra van ser dels primers en arribar a la convocatòria d’una mesa informativa de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Sant Feliu de Guíxols a la plaça del mercat davant l’ajuntament dissabte al migdia. A més del permís municipal de que disposava la PAH, el sergent dels Mossos exigia l’avís de convocatòria de concentració que mai es va demanar en casos semblants, com quan es va fer la recollida de firmes en suport de l’ILP per canviar la llei hipotecària o fins i tot a les manifestacions del darrer estiu per reivindicar el pas lliure a la zona de Can Rius.

El sergent ha identificat i pres nota de les dades personals de dos dels membres de la PAH des del primer moment, segons ha dit, “per ordres de Girona”. Al llarg del matí centenars de persones han passat per la taula d’informació sense cap problema i al migdia s’ha llegit el manifest on es protesta per la criminalització de les PAH i de les portaveus Ada Colau i Marta Afuera, que han fer polítics del PP i de UPyD amb el ressò dels mitjans de comunicació de la dreta. En aquest moment més d’un centenar de persones era present a l’acte. El manifest abona l’aprovació íntegre del text de la ILP i es dona suport a la “obra social de la PAH” a la ciutat de Salt.

Després d’explicar les activitats que desenvolupa la PAH de Sant Feliu, desenes de les persones presents han passejat durant mitja hora les pancartes reivindicatives del moviment i s’han manifestat pels principals carrers del centre sense tallar el trànsit i de forma totalment pacífica. En moltes ocasions els vianants i altres persones que sortien de bars i cafeteries han aplaudit la manifestació, que ha tornat a la plaça sense cap problema. Malgrat el comportament cívic dels manifestants, els Mossos d’Esquadra, en finalitzar l’acte, han requerit els documents d’identificació personal d’algunes persones que portaven la pancarta que obria la manifestació, entre ells el regidor Joan Prat, d’ICV-EUA i el dirigent d’ERC Carles Benguerel.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Pop a la gallega



POP A LA GALLEGA ( per 4 persones)




INGREDIENTS:

1 pop d’un parell de quilos

Oli d’oliva sabor intens

Pebre vermell picant

Tres fulles de llorer

4 patates de bona mida

PER ELABORAR EL PLAT

Farem servir una olla fonda d’una capacitat d’uns tres litres d’aigua i posarem les tres fulles de llorer i dues cullerades soperes de sal.

Quan l’aigua bulli, enganxarem el pop amb un ganxo de carnisser per la banda de la caputxa i l’entrarem i el sortirem tres vegades seguides. Tot seguit el submergirem i el deixarem bullir per espai de tres quarts d’hora.

Mirarem si ha quedat prou ben cuit, punxant-lo amb una baqueta llarga de fusta per damunt de la caputxa i comprovar que la carn sigui tova.

Les patates ben netes i sense pelar ,tallades gruixudetes per tal que no es desfacin. Les farem bullir amb l’aigua que hem fet sevir per coure el pop. Les patates són conegudes amb el nom gallec de “catxelos”.

Agafarem quatre plats de fusta en els que hi repartirem les patates i anirem tallant el pop amb una tisora de cuina ( talls rodons) sobre les patates. Ho amanirem amb l’oli i també hi posarem el pebre.

TENIR EN COMPTE

Si cuinem la menja amb un pop del país l’hem de tenir al congelador un parell de dies. Si volem estalviar-nos la feina podem comprar pop congelat en un supermercat.

És una recepta de la Joana que n’ha cuinat de ben grossos i molsuts, de dotze quilos.

I bon profit!!



divendres, 5 d’abril de 2013

L'AMIC Jordi




En Jordi no ens ha deixat. Certament que no ens trobarem i la xerrada no serà, però el seu record el mantindré sempre. La mort d’una persona sempre dol, més encara quan qui se’n va l’hem conegut i tractat.


En primer lloc voldria expressar a la seva companya Carme el meu condol i alhora dir-li que en Jordi fou una persona d’aquelles que ens calen que siguin, que fou i serà un exemple del bon fer, del compromís amb el veïnatge. Una abraçada als seus fills/es i néts/es i expressar-los que el seu pare i avi va ser per tots nosaltres - la gent de casa -un amic i en servarem la memòria.

En Jordi va ser per mi un amic, i no em cal adjectivar la paraula. AMIC, amb majúscules. Moments difícils, circumstàncies que no saps com superar, quan has perdut la feina i pateixes el desànim, veus que has sigut maltractat per haver defensat uns drets i que endemés et fan saber que de treball no cal que en busquis, per tu no n’hi haurà, aleshores en Jordi em feu costat. Són fets que deixen traça, que ahir remembrava en el transcurs de l’acte de comiat i vaig entristir-me.

Fou llavors - tantes hores passades damunt d’una camioneta - els dilluns a les 8 del matí ja érem a Portbou per començar la setmana - el vespre cap a casa- i l’endemà sant tornem-hi per anar fent la ruta que acabàvem a Calella de la Costa el divendres, quan ens vàrem conèixer. Anar xerrant, de tot una mica per fer més llevador el camí.

I el dissabte “festa grossa”: al Zurich a fer la botifarra. Amb en Josep Bartomeu, en Josep Donat, l’Enric Roca, en “Nico” Espunya, en Joan Bravo, en Jaume Bas i el meu pare. A l’hora de fer servir els naips, si no anàvem aparellats,“l’amistat” quedava eventualment trencada – la partida és la partida – i sense cap mena de “respecte” calia atènyer els 101 punts abans que la parella “enemiga”.

Aquest és el record que també tinc d’en Jordi, un company de “botifarra”, de bones estones, fent conya i amb la deguda collonada – s’escauen aquestes expressions – si havies guanyat la partida.

Amic Jordi, has finit el camí de la teva vida, però n’has endegat un altre que és el record i la memòria que el teu procedir ens ha deixat.



dijous, 4 d’abril de 2013

La PAH de Sant Feliu contra la criminilització del moviment


La PAH de Sant Feliu de Guíxols ha convocat una concentració per aquest dissabte, 6 d'abril a les 12,00 davant l'ajuntament per donar suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.


La concentració respon a les darreres declaracions fetes per persones amb responsabilitats polítiques i per certs mitjans de comunicació criminalitzant el moviment i acusant-lo d'actituds terroristes.

A més a més, els membres de la PAH ganxona muntaran una taula informativa a la Plaça del Mercat de les 10 del matí fins a les 2 de la tarda.

Des de la PAH de Sant Feliu de Guíxols es vol deixar clar que la PAH és una organització ciutadana que neix de la societat civil, independent i apartidista que vol assolir tres objectius: la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i aturar els desnonaments. Per fer-ho, pretén crear i consolidar un espai de confiança, un lloc de trobada regular on les persones afectades experimentin, en primer lloc, que el seu problema no és individual sinó col·lectiu, evitant que aquestes no sentin ni culpa ni vergonya i s'organitzin de forma activa.

PAH Sant Feliu,4.4.13





(La PAH de Sant Feliu, es reuneix en assemblea cada dilluns a les 7 del vespre a la biblioteca municipal.)



dilluns, 1 d’abril de 2013

L'odi ( Martí Rovira Pujol )






L’odi es coneix com el sentiment de menyspreu i de rebuig davant una persona o un grup per qualsevol característica tan física com ideològica.

Aquest sentiment és més perjudicial per la persona que el sent ja que provoca desgast psicològic.

----------------------------------------------------------------------------------

- D’una banda pot portar a l’homicidi de la persona .

(CAÏM i ABEL)

Eren els primers fills dels nostres pares bíblics els quals es van enfrontar degut a que Caïm era pagès i Abel era pastor. A l’hora de fer l’ofrena a Jehovà que li va semblar millor l’ofrena de Caïm que la de Abel i aquesta desigualtat va desencadenar un gran sentiment d’odi que va acabar amb l’assassinat de Caïm.

Aquest seria un exemple , tot i ser un passatge bíblic , fins on pot arribar aquest sentiment inclús entre germans.

----------------------------------------------------------------------------------

-D’altre banda l’odi en el cas que tinguis un gran poder pot comportar una destrucció i molts morts, empresonats i ferits,com la guerra.

Es tracta d’un odi conegut com a genocidi: l’extermini d’una ètnia.

(HITLER)

Aquest dictador era el canceller d’Alemanya escollit democràticament . Ideòleg del nacionalisme alemany.

EL poder d’una nació al servei de l’aniquilació del poble jueu.



En conclusió, l’odi és un mal sentiment que caldria eradicar degut a la seva irracionalitat.