dilluns, 15 d’abril de 2013

La decència. 83 anys de la proclamació de la Segona República



 Patim una dramàtica crisi econòmica, prop de sis milions de persones sense feina -un atur que es preveu que anirà creixent - milers de famílies desnonades- un empitjorament del nivell de vida, cada dia més persones en el perill de l’exclusió social, desmantellament de la sanitat, l’educació i els serveis socials, minva el poder adquisitiu de les pensions...una situació preocupant.


Però també cal afegir-hi un altre aspecte que ens mostra la preocupació que experimenten els ciutadans respecte de les institucions, una realitat política que ens acondueix a una devaluació de la democràcia. La frustració que provoca la manca de voluntat dels nostres polítics per resoldre els greus problemes que pateixen la majoria dels ciutadans. El desengany de la població en les formacions polítiques que conformen el desprestigi de la democràcia. Podríem sens dubte afegir-hi la sensació de desconfiança respecte del poder judicial – el Tribunal Suprem i el Constitucional òrgans màxims de la judicatura designats pel poder polític – que sovint emeten sentències que no s’ajusten en absolut amb els lícits interessos de la ciutadania. Exposo dues situacions que van estretament lligades, bo i pensant que la recuperació econòmica sense una veritable regeneració dels valors de la política no és possible.

Vivim una situació de corrupció extrema, els diners del comú són malgastats, personatges sense vergonya s’aprofiten del poder polític per embutxacar-se grans quantitats de diners. No tenen cap mena de respecte per la ciutadania, fins i tot i amb un discurs pervers, uns lladregots ocupen l’escó de diputats, tant en el Congrés espanyol com també en el Parlament de Catalunya. Es mofen de nosaltres, menteixen i alhora ignoren volgudament qualsevol principi moral, un capteniment que per mor del lloc que ocupen haurien d’observar. La justícia no procedeix amb la deguda prestesa i en conseqüència el retorn dels diners robats no es produeix. S’omplen les butxaques amb uns dinerals que haurien de servir per millorar la sanitat i l’educació. I així mateix més recursos pels serveis socials, quan tantes persones i famílies es troben en situacions extremes.

Avui fa 83 anys de la proclamació de la Segona República espanyola. Una data prou important i que cada any en faig referència. És quasi mitja nit i voldria finir aquest escrit. Voldria manifestar tot el respecte i consideració, per aquelles persones que es van veure obligades a l’exiliar-se i deixar la seva terra, que havien defensat, contra la barbàrie del feixisme i el nazisme. Haurien sigut assassinats, com tants altres ho foren per restar a Catalunya, amb el convenciment que no havien comès cap delicte, simplement havien defensat el govern que el poble havia lliurament escollit. Ho feren amb les butxaques buides, amb honradesa i honestedat, sense cap diner que no fos el seu. Amb honor i decència, precisament els valors que avui no respecten algunes de les persones que per a més vergonya presumeixen de governar-nos. Uns deshonestos!!

Per recuperar la credibilitat en els valors democràtics, penso que cal iniciar un nou procés constituent. La Carta Magna és obsoleta per aprofundir un nou model d’estat, que és imprescindible per ordenar noves formes polítiques que ens permetin un nou model polític i social, que contempli i permeti la lliure decisió de sobirania que democràticament puguin decidir els diferents pobles de l’estat, molt expressament Catalunya, que ha iniciat un procés polític independentista , que comparteix una part molt considerable de la ciutadania. No vull deixar de dir, que tot i les seves mancances en l’aspecte d’un estat plurinacional i cultural, l’actual Carta Magna, podria ser entesa d’una manera més progressista i democràtica.