dijous, 18 d’abril de 2013

La meva heroïna


La conversa fou de curta durada. Just l’estona d’anar de Santa Cristina a Sant Feliu. L’avi m’havia vingut a buscar per anar a dinar. El mestre ens havia encarregat fer un breu escrit sobre els superherois. Vaig dir-li a l’avi que a mi em semblava que només n’hi havia en els contes, que a la vida real no se’n podien trobar. Persones importants segur que n’hi han hagut i sempre n’hi hauran, mereixedors del nostre respecte i consideració. Un bon exemple podria ser el doctor Fleming que va descobrir la penicil•lina. Però jo he “descobert” una heroïna.




UNA HEROÍNA



En un petit poble de la costa, Sant Feliu de Guíxols, va néixer una menuda la més bonica del món pels seus pares, que és deia Sònia. Des de petita va demostrar una gran personalitat, anava caminant pels carrers saltant i li encantava viatjar a tot arreu del món.

Fins que un dia tornant en el cotxe d’uns amics van tenir un accident degut al glaç de la carretera i com que en el cotxe que viatjaven no hi havia cinturó als seients de darrera, va sortir disparada pel vidre de darrera.

Semblava que tots estaven bé, però ella notava alguna cosa estranya. Va anar per aixecar-se amb ganes d’anar a abraçar la seva germana i aquestes ganes es van convertir en una frustració al sentir-se com un nen de mesos que no es pot aguantar dret, que l’han de portar a tot arreu amb el caminador. Com si aquells peus que veia damunt la neu no fossin els seus.

La sirena de l’ambulància es repetia i la desesperació de no saber el que li passava augmentava. A l’hospital el que més va baixar va ser els ànims i el que més va pujar l’ansietat, el que més es va escalfar l’ambient, el que més es va congelar la mentalitat i els pensaments.

Paraules textuals dures d’acceptar: “ no podràs tornar a caminar”.

Aquestes cinc paraules són les més recordades per una dona amb cadira de rodes que malgrat la vida la posa’t a prova o a tingut mala sort o digueu-li com vulgueu, la Sònia és una mare que ben entrats els quaranta anys, té tres fills, un company i una vida molt enriquida i plena.

El seu esperit de superació, les seves ganes de tirar endavant i els ànims de trencar barreres són els seus “superpoders”. Això, els seus actes i la seva personalitat l’han convertit en una superheroïna.

De fet ningú té superpoders, els superpoders nostres són els valors que ens proposem i el fet de superar-nos.

Hola mare, t’estimo!!



Martí Rovira i Pujol.