divendres, 5 d’abril de 2013

L'AMIC Jordi




En Jordi no ens ha deixat. Certament que no ens trobarem i la xerrada no serà, però el seu record el mantindré sempre. La mort d’una persona sempre dol, més encara quan qui se’n va l’hem conegut i tractat.


En primer lloc voldria expressar a la seva companya Carme el meu condol i alhora dir-li que en Jordi fou una persona d’aquelles que ens calen que siguin, que fou i serà un exemple del bon fer, del compromís amb el veïnatge. Una abraçada als seus fills/es i néts/es i expressar-los que el seu pare i avi va ser per tots nosaltres - la gent de casa -un amic i en servarem la memòria.

En Jordi va ser per mi un amic, i no em cal adjectivar la paraula. AMIC, amb majúscules. Moments difícils, circumstàncies que no saps com superar, quan has perdut la feina i pateixes el desànim, veus que has sigut maltractat per haver defensat uns drets i que endemés et fan saber que de treball no cal que en busquis, per tu no n’hi haurà, aleshores en Jordi em feu costat. Són fets que deixen traça, que ahir remembrava en el transcurs de l’acte de comiat i vaig entristir-me.

Fou llavors - tantes hores passades damunt d’una camioneta - els dilluns a les 8 del matí ja érem a Portbou per començar la setmana - el vespre cap a casa- i l’endemà sant tornem-hi per anar fent la ruta que acabàvem a Calella de la Costa el divendres, quan ens vàrem conèixer. Anar xerrant, de tot una mica per fer més llevador el camí.

I el dissabte “festa grossa”: al Zurich a fer la botifarra. Amb en Josep Bartomeu, en Josep Donat, l’Enric Roca, en “Nico” Espunya, en Joan Bravo, en Jaume Bas i el meu pare. A l’hora de fer servir els naips, si no anàvem aparellats,“l’amistat” quedava eventualment trencada – la partida és la partida – i sense cap mena de “respecte” calia atènyer els 101 punts abans que la parella “enemiga”.

Aquest és el record que també tinc d’en Jordi, un company de “botifarra”, de bones estones, fent conya i amb la deguda collonada – s’escauen aquestes expressions – si havies guanyat la partida.

Amic Jordi, has finit el camí de la teva vida, però n’has endegat un altre que és el record i la memòria que el teu procedir ens ha deixat.