diumenge, 5 de maig de 2013

Justícia, no impunitat. ( Millet i Montull)



La vista pel cas de l’hotel de Palau, que estava prevista pel mes setembre, ha quedat ajornada fins a finals del mes de febrer de l’any vinent. Millet i Montull de moment no passaran pel jutjat. Mireu, jo no hi entenc res de res. Cada dia em trobo amb notícies que segurament el meu poc senderi és incapaç de capissar. Dic així, perquè el motiu de l’aplaçament de la vista és l’agenda d’un dels advocats. Aquest senyor deu estar tant enfeinat que no podrà ser present el mes de setembre al judici contra quests dos lladregots. Com es pot entendre que la vista quedi ajornada mig any per aquest motiu? La llei pot contemplar una disposició com aquesta? Aquests dos estafadors – aquells que roben amb males arts i enganys – encara no han passat pel tamís de la justícia i en conseqüència no han rendit comptes pels diners públics –aquells que són de tots – que van posar-se a la butxaca.


Segona notícia d’ahir als diaris. ADIGSA era fins l’any 2010 una empresa pública que gestionava els habitatges públics de la Generalitat. L’anomena’t cas ADIGSA s’inicia l’any 2005 rel d’una querella de la Fiscalia, sobre una denúncia que va fer al Parlament el llavors President de la Generalitat Pascual Maragall, pel suposat cobrament de comissions il•legals en l’adjudicació d’obres per part dels anteriors governs de C. I U. Set són les persones acusades, càrrecs públics, constructors i els sempre presents en aquestes estafes, els intermediaris, pel cobrament de comissions de fins el 20%. El principal personatge ara ja imputat és Ferrán Falcó, el que era president d’ADIGSA. Papers que s’han perdut, l’aforament del senyor Falcó, escollit diputat en les darreres eleccions.  Passats 8 anys, el TSJC cita a declara com imputat pel dia 22 d’aquest mes el senyor Falcó. El diputat, que jo sàpiga, fins ara no ha tingut la valentia política de renunciar a la cadira en el Parlament, i heus ací un altre polític que mostra l’afecte que li té al càrrec públic, un apreci que defensa amb l’argument que va ser triat pel poble i que no vol deixar de treballar per una millora de les condicions de vida de la ciutadania. Vuit anys per començar un procés sobre una possible corrupció pública!!

Dues mostres prou clares de “l’eficàcia” de la justícia, que no oblidem és un servei públic. Quan veig tot aquesta “prestesa” en casos de possible administració il•legal dels diners públics, penso que tinc el dret de preguntar-me quins són els interessos de bona part de la justícia. El dret a llei no s’aplica amb equitat i els poderosos compten amb recursos econòmics i sovint també amb la benvolença del poder jurídic. La justícia ha de tenir un paper fonamental en la justa aplicació dels valors democràtics i tot el que sigui endarrerir processos que posin en dubte el degut anar de la judicatura, molt especialment quan es tracten qüestions que afecten a persones amb responsabilitats públiques no hauria de ser. Quan el ciutadà no percep la justícia en el sentit d’imparcialitat, queda trencada la confiança en el poder que més hauria d’estar al seu costat. El poble ha de sentir-se emparat per la justícia, davant d’actituds d’alguns càrrecs públics, que aprofiten el seu poder polític en benefici personal. I, malauradament, els fets no van per aquest camí.

Faig memòria i recordo que quan vaig ser designat per formar part d’un tribunal popular, vaig haver de passar un “examen”. Cadascuna de les persones que havien sigut cridades, fou preguntada sobre diferents qüestions per part del fiscal i també per l’advocat defensor. Val a dir, que passarem a la sala un per un i en primer lloc la jutgessa va explicar-me el motiu del perquè d’aquelles preguntes. Fiscalia i advocacia, segons contempla l’ordenament jurídic, tenen dret a conèixer – a saber de “quin peu calcen”- les persones que formaran el jurat. I no van errats, només calia escoltar alguns dels comentaris que feien unes quantes de les persones que èrem a la sala d’espera. Si les dues parts consideraven que eres persona que podies assistir i jutjar quedaves acceptat, altrament sorties per una porta que no donava on hi havia les demés persones convocades i podies tornar cap a casa. Recordo que finides les preguntes, la jutgessa va preguntar-me quina opinió tenia de la justícia. Vaig exposar el meu parer, en el sentit que en un estat democràtic i de dret el poder jurídic és imprescindible, al mateix temps també vaig manifestar-li que hi havia un llarg camí a transitar per avançar en l’administració de la justícia. Que al meu entendre, des de la perspectiva de ciutadà, una millor justícia era una fita per assolir com més aviat millor.

Segurament si tingués ocasió de tornar-ne a parlar amb la jutgessa hauria d’insistir amb més contundència en el que vaig expressar-li. Penso que m’entendria. Foren cinc dies que varem comptar amb el seu assessorament jurídic, sempre ens va ajudar des de la vessant tècnica per emetre la nostra sentència. Moltes hores que ens van ajudar a fer-nos coneguts, inclús amb alguns, una amistat que tot i el temps que ha passat mantenim.