diumenge, 12 de maig de 2013

Werth vol fer entrar el clau per la cabota



Extraordinària la capacitat de convocatòria del ministre Werth. Ha aplegat des de l’escola bressol fins l’ensenyament universitari. Una vaga i alhora també manifestacions arreu del país contra una reforma sobre la llei d’educació. Ha fet mèrits el senyor ministre per quedar-se ben solet. Una llei, la LOMCE, que el senyor ministre ha elaborat d’esquenes a la comunitat educativa i que per tant no pot ser la conseqüència d’un acord majoritari. El senyorWerth, amb una actitud gota assenyada ha volgut imposar els seus criteris.


Cenyiré els meus comentaris només sobre dues qüestions que contempla el projecte de reforma de llei. El senyor Werth no ha tingut cap mena d’escrúpol democràtic declarant que no vol una llei d’educació sense ideologia; “ no pretendo que la educación sea un mundo al margen de la ideología”. Weth ha sabut escollir i s’ha nodrit ideològicament dels principis de la fundació FAES, que presideix el que fou cap de govern José Maria Aznar. Aquest acord per si sol ja ens mostra el tarannà i la finalitat de la llei. Escoles segregades , separació dels escolars en funció de la seva procedència , la mercantilització del sistema, la manca absoluta del valor de l’equitat i en definitiva el propòsit de finir l’escola democràtica amb la intenció de privilegiar l’escola privada. Suprimir també l’educació basada en els valors de la ciutadania. Menys recursos per l’escola pública per anar-la desproveint de qualitat. Privatitzar l’educació per convertir-la en un negoci. Posar només a l’abast dels poderosos una educació de qualitat, per anar mantenint el poder polític en mans dels de sempre: de pares a fills.

Segona aspecte que voldria significar. Les converses amb la Conferencia Episcopal. Els bisbes volen aconseguir que la religió sigui una signatura obligatòria, endurint l’alternativa a la classe de religió amb matèries fortes, per evitar l’efecte dissuasori. Endemés han aconseguit la supressió de l’Educació per la Ciutadania. Unes converses que s’han mantingut en el més estricte secret, una manera de fer pròpia de l’església. Contra la LOE, la Conferencia Episcopal va manifestar-se públicament. Ara han canviat l’estratègia i han anat a trucar a les portes del Ministeri. Han sigut molt ben atesos i la religió catòlica avança en l’àmbit de l’ensenyament. No en tenen suficient amb la possibilitat que un alumne vulgui cursar religió i que l’Estat pagui els salaris dels professors, volen que la religió sigui considerada i valorada com una disciplina equiparable a les fonamentals. Els bisbes volen incrementar el domini que sempre han tingut en el món educatiu i el govern s’aplega a la voluntat política – no religiosa – de la Conferencia Episcopal, encaminada al control i adoctrinament dels nostres adolescents. La llei Werth permet la ingerència de l’Església en un àmbit que no li pertoca , amb el propòsit d’imposar els seus criteris morals, que no són els de tothom.

Penso que donades les manifestacions i el rebuig que ha rebut aquest projecte, hauria de ser retirat. El ministre hauria d’entendre – amb un exercici de bona democràcia – que cal fer foc nou. Les lleis, quan volen imposar-se, estan condemnades al fracàs absolut. La manifesta exigència del ministre, que s’ha aplegat als interessos privats i a la voluntat expressa de la Conferencia Episcopal, en contra de buscar acords amb la comunitat educativa, és un capteniment propi d’una persona que vol obligar i no acordar. Malament rai, quan l’educació s’entén com si fos un “producte mercantil” i a més és permet que sigui utilitzada en avantatge a una determinada creença religiosa.

El que ens cal, és una escola pública, laica i avançada en els valors humanístics. I a casa nostra en català.