dimecres, 12 de juny de 2013

Ahir va visitar-nos la senyora Consellera d'Educació



Ahir a la tarda ens va visitar la Consellera d’Educació, la senyora Irene Rigau. La seva presència fou en motiu de la commemoració dels 35 anys de l’Escola d’Adults de la nostra Vila. La senyora Consellera presidir la taula a mà dreta del senyor Alcalde. També hi eren presents persones que podien exposar per llur experiència, el llarg i profitós recorregut de l’Escola.

Reconec que poca cosa en coneixia de tot el que ha representat pel veïnatge de la nostra vila aquesta escola. Ahir ho vaig saber. Sovint el que tenim més a l’abast, més a tocar, ens passa per alt i entenc que no hauria de ser així. Me n’excuso. Diferents parlaments en van permetre conèixer les activitats que han portat a terme tantes persones que han assistit a l’Escola en aquests 35 anys. Una feina que no en tinc cap dubte les persones que avui en tenen la responsabilitat, la perseverant i també milloraran. És just i amb aquest intenció ho expresso, donar les gràcies i alhora la enhorabona a totes les persones que hi han participat. Ja sigui en les aules, aprenent a llegir i escriure, com també aportant la bona voluntat per ser uns “professors” – si m’ho permeteu dir-ho així – amb un “alumnat” ben allunyat del habitual a les escoles. El setmanari Àncora, recorda en una exposició, la història de l’Escola des de l’any 1978. Crec que val la pena fer-hi una visita. És part de  la nostra història més recent.

La plataforma EDUMARXA, veïns/es que denunciem les retallades que està patint l’ensenyament públic varem ser presents a l’acte d’ahir. Ens aplaçarem a les darreres cadires, considerant que aquell era el lloc que havíem d’ocupar, sense cap voluntat d’entorpir el bon anar de l’acte. Alguns es posaren la samarreta groga de la Plataforma i també un parell de cartells amb unes paraules sobre l’escola pública. Ni una paraula, cap gest que pogués ser mal interpretat. Escoltarem amb atenció i respecte el dir d’uns alumnes que varem mostrar el seu empeny per millorar assistint a l’Escola. La senyora Rigau, fent bona aquella dita que la millor defensa és un bon atac, va explicar que l’educació no era una qüestió que hagués de ser tractada per una mena d’irresponsables, que amb quatre ratlles sobre unes pancartes pretenien decidir una llei. Titllats “ d’infantils” i “pataletas”, una bona  mostra de respecte per part de la Consellera cap a unes persones que no havíem dit paraula.

Òscar, un professor de l’IES St. Elm, va fer ús de la paraula per exposar-li a la senyora Rigau quin era el contingut de les paraules dels cartells. Li va retreure a la senyora Consellera, que els cicles de grau superior tenen taxes de 360 euros, que les matriculacions per accés a la universitat són les més altes d’Espanya, que el discurs que no hi ha diners per l’escola pública és falç, quan es destinen cabals públics a les escoles concertades i privades ( Les Alzines i Vedruna ), va preguntar-li perquè no es cobreixen les baixes...que la Plataforma defensa una escola pública, democràtica i per a tothom i no un model educatiu que mercantilitza l’ensenyament, que tendeix a la privatització. El company li va retreure que el model educatiu del ministre Wert i la Llei d’Educació de Catalunya eren normes parelles.

La “resposta” de la senyora Consellera no es correspon en absolut amb el respecte i consideració que han de rebre unes persones, que exercint llur dret de manifestació plantegen diferències substancials amb les que defensa la senyora Rigau. De fet ni hi hagué contesta. La senyora Consellera va utilitzar en benefici propi la paraula democràcia. “ Hi ha hagut unes eleccions, democràticament hem sigut triats i som un govern legitimat”. Heus ací llur resposta. La senyora Rigau fa anys que transita l’espai polític i ha tingut temps més que sobrat per aprendre que la democràcia és també l’atenció i la deferència als parers dels demés i mai una eina per servir-se’n. Ho sap però no vol. La senyora Rigau, ahir a la tarda, no va tenir la valentia política per defensar una llei. Era el seu deure respondre i argumentar. No esmunyir-se, sota l’empara de la democràcia. Un mal exemple, que no s’adiu amb el capteniment que hauria de mantenir en tot moment una persona amb responsabilitats públiques, la senyora Consellera.

El senyor Alcalde, estimo jo que era present a l’acte en representació de la ciutadania de Sant Feliu, de tot el veïnatge. Si no vaig errat – penso que no – hi ha probes que així ho palesen, a la nostra vila hi ha ciutadans/es, que no “combreguem” amb la Llei d’Educació de Catalunya. El senyor Alcalde, va aplaudir amb ben volgut entusiasme “ l’argumentada resposta” de la senyora Consellera. És el meu parer, que el senyor Batlle hauria pogut estalviar-se aquesta efusió partidista.