dimecres, 26 de juny de 2013

Els indults a la tortura: la misèria democràtica del PSOE i el PP.


Dia Internacional contra la Tortura



L’any 1997 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el dia d’avui, 26 de juny, la Diada Internacional contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

La Tortura és una de  les formes més greus de violació dels drets humans. L’utilització de mètodes violents amb la finalitat de rompre la personalitat de l’individu. El maltractament de les persones fins extrems inimaginables, sense cap consideració, una barbàrie que s’usa també contra les dones i els infants. Una crueltat que a voltes ens volen fer creure que és necessària, amb el discurs que la informació que s’aconsegueix permet identificar persones o grups que representen un gran perill per a la societat. Mai, un acte d’aquesta crueltat, la tortura, és justificable.

Els informes que Amnistia Internacional fa cada any sobre la tortura en el nostre país no són gota positius. L’organització manifesta que la tortura no és un fet habitual, però denuncia que les investigacions que es fan sobre denúncies de maltractaments són ineficaces, alhora que no és reconeix que hi hagi tortures i aquest fet és preocupant. També es significa la impunitat que hi ha sobre les forces de seguretat.

Mes de juliol de 2006, quan cinc mossos d’esquadra detenen un ciutadà i el condueixen a la comissaria. La brutalitat arriba fins a posar-li una pistola a la boca. És apallissat i maltractat per fer-li confessar ser l’autor d’un robatori, quan després queda demostrat l’error dels policies que han confós la persona. La seva muller, que l’acompanyava, també va rebre un tracte degradant.

Dos anys més tard, l’Audiència de Barcelona condemna a sis anys i mig a tres dels mossos, a dos anys i tres mesos el quart i el cinquè a sis mesos. Tots ells processats, sentenciats i condemnats a la presó, per delictes de tortura, greus lesions, detenció il·legal i amenaces de mort.

L’any 2009 – el temps va passant – el Suprem rebaixa la pena als tres principals condemnats un any i sis mesos, que també es beneficien d’un indult que redueix el càstig a dos anys de presó. Atès que no tenen antecedents i que la condemna no depassa els dos anys, no han d’ingressar a la presó.

L’Audiència de Barcelona no accepta la suspensió de la pèrdua de llibertat i ratifica l’ingrés a la presó per la gravetat de la conducta i el fet de tractar-se de membres d’un cos policial, que té el mandat constitucional de protegir el ciutadà. Uns fets que el tribunal considera que són molt greus i ens el que valora la “perillositat criminal” d’aquells policies.

Ací comença la vergonyosa intervenció del que llavors era conseller d’Interior, el senyor Felip Puig, que sol·licita un nou indult, una gràcia que és concedida a finals del mes de novembre de l’any passat, pocs dies abans de l’ingrès dels condemnats a la presó. El Rei, a instàncies del ministre de Justícia i prèvia la deliberació del Consell de Ministres concedeix el segon indult. Dues mesures de gràcia, l’any 2009 indult concedit per un govern del PSOE i l’any passat per un executiu del PP. I seria “injust” no mencionar els bons oficis del senyor Durán i Lleida.

L’indult és una pràctica habitual en els sistemes totalitaris i es concedeix sense cap mena d’explicació al tribunal que ha vist la causa. El segon “perdó” és la conseqüència d’unes  investigacions policials que no es concreten, que varen aportar nova i valuosa informació sobre els fets. Tan important i de tan gran valor és la nova informació que la pena per haver torturat una persona és mereixedora d’un càstig tan important com és el pagament d’una multa de 7300 euros, a complimentar en l’espai de dos anys: 10 euros diaris. I aneu a saber si la pagarem nosaltres, no m’hi jugaria ni cinc de calaix. Indults per a rics, policies, polítics i banquers.

Dos-cents jutges s’han manifestat en el sentit que consideren un frau i un abús de la facultat d’indultar i denuncien la insuficient investigació de les denúncies per tortura en el nostre país, un fet que també ha merescut el retret del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Sis anys llargs per acabar un cas de tortura amb una mesura de gràcia que hauria d’avergonyir les persones que l’han demanada i també als polítics que l’han concedida. Aquest no és el país que hauríem de tenir. El respecte a la dignitat humana és signe de civilització i entretant no siguin castigats aquells que precisament tenen el deure de protegir-nos – una autoritat que la ciutadania els hi hem atorgat – la democràcia no serà a casa nostra. Més aviat penso, que aquesta “protecció” que tenen les forces policials anirà creixent. La sublevació democràtica del poble, que veu com són trepitjats llurs drets fonamentals anirà a més i en aquest sentit el “ mal poder” haurà de preservar-se servint-se de la força. En tenim la prova amb la contundència i la violència que hi ha hagut contra les persones que exercint el dret a manifestar-se han sigut maltractades per les forces policials. I que jo sàpiga, el nostre govern, a hores d’ara, no ha donat cap pas per esbrinar el que ha passat.