dimarts, 23 de juliol de 2013

77 anys de la formació del PSUC


El 23 de juliol de 1936, es va crear a Catalunya el Partit Socialista Unificat de Catalunya ( PSUC ) que va aplegar en les seves files a comunistes i socialistes.
La derrota de les forces democràtiques en les eleccions generals de 1933 i la lluita armada dels obrers asturians un any més tard, són dos fets que posaren en evidència la necessitat d’acabar amb la divisió política de la classe obrera. La idea de la unitat proletària s’havia estès arreu de l’Estat. Calia unificar les diferents tendències polítiques: comunistes, socialistes i anarcosindicalistes. Aquesta necessitat unitària només es va realitzar a Catalunya.

El PSUC neix també com a conseqüència de la unitat antifeixista  del proletariat català en la campanya electoral de les eleccions de febrer de 1936, tot i que les primeres converses ja s’havien iniciat a finals de l’any 1934. La sublevació militar i feixista del 18 de juliol de 1936 i la imperiosa necessitat de defensar la República varen decidir la creació del PSUC pocs dies desprès, el 23. Per primera vegada els comunistes i socialistes s’unien en un partit marxista-leninista. La creació del nou partit pretenia convertir la industriosa Catalunya en el més ferm baluard contra el feixisme. Adscrit a la III Internacional, és l’únic cas que aquesta organització va acceptar dos partits comunistes d’un mateix Estat. El reconeixement de la realitat nacional del PSUC.

El PSU – també se l’anomena així - es crea a partir de la unió de quatre formacions polítiques, amb una militància prou reduïda d’unes 6 mil persones: Partit Comunista de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya, la federació catalana del PSOE i el Partit Català Proletari. Fou elegit secretari general de la nova formació política, Joan Comorera membre de la Unió Socialista. La força real era però molt més important ja que tenia  sota la seva direcció la UGT catalana, el CADCI ( Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), la JSUC ( Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya )  i també la poderosa Federació Local Tèxtil de Sabadell. Un any més tard el PSUC comptava amb una militància de 60 mil persones.
El paper que va jugar el PSUC durant la guerra podria expressar-se en el sentit que fou  la força política més important a Catalunya. Mancances i errors també n’hi hagueren però la capacitat de resistència de lluita contra el feixisme ningú ho nega. Com tampoc la continuació d’aquesta lluita, en les circumstàncies tan difícils de la il·legalitat i l’emigració – la lluita clandestina – per l’alliberament social i nacional del poble català.

El PSUC neix de la reflexió política de la imprescindible unitat de les forces d’esquerra i progressistes. Iniciativa per Catalunya, en bona mesura hereva dels principis democràtics, de la justícia social i també del dret a l’autodeterminació que defensava el PSUC, també aposta per la unitat.

El meu pare en fou un dels fundadors del PSUC. També jo hi vaig militar i vull expressar el meu respecte per a totes aquelles persones, homes i dones – la majoria malauradament ja no són amb nosaltres – que amb el seu fer i dir, foren un exemple de compromís polític i ciutadà.


VISCA  EL  PSUC!!