diumenge, 14 de juliol de 2013

Carta d'en FUMI per en MARTÍ




Salutacions de part d’en FUMI, que és com ha de començar un gat educat i de veres que ho sóc, no en dubteu. L’amic Pere m’ha fet un encàrrec i en justa correspondència del bon tracte que mantenim no m’hi puc negar. Diu en Pere, que la seva filla Sònia, l’hi ha fet arribar les notes de fi de curs d’en Martí. Que voldria fer quatre ratlles però que segurament l’objectivitat no hi seria del tot, la condició d’avi... Vaja, que sigui jo qui ho faci. Afegeix – amb molt bon criteri – que els gats tenim entre tantes altres virtuts la de l’observació i en aquest sentit podré valorar amb millor criteri les notes d’en Martí.

Tampoc em serà fàcil. En Martí i jo som molt bons amics i quan ve a casa dels avis, que també és la seva, vaig a saludar-lo. Ho reconec, tinc una veritable estima per en Martí i em consta que ell també m’aprecia. M’esmerçaré en ser just, el conec prou be i procuraré no excedir-me, ajustar-me en les meves consideracions, no “passar-me de rosca”, ni tampoc ser excessivament generós en el meu anàlisi. Quina pretensió, potser mancada de l’imprescindible raciocini que hauria de mantenir. L’avi Pere m’ha fotut en un afer que déu n’hi do. Quin pillastre!!.


En Martí ja ha començat el tram de l’adolescència, aquella època que viviu els humans i que al meu entendre es caracteritzar per “saber-ho tot”. L’adolescència és aquella etapa de la vida en que es deixa de ser un nen, un fet biològic i cultural molt important que condiciona sobre manera la relació amb els pares, amb la conseqüència que genera freqüents conflictes. També amb els adults, que amb el discurs de la experiència volen tenir la raó, que per descomptant no posseeixen, segons assevereu els adolescents. Quina paradoxa, quan un dels vostres desitjos és arribar a ser adults. Aquesta “sapiència” no és una condició mal entesa pels adolescents d’avui, tots l’hem viscuda, condicionada ben segur per la realitat social del temps que ens va tocar viure. En Pere- que ha donat una ullada a l’escrit- em diu si vull afegir-hi que en aquesta època  també va experimentar sentiments de contradicció, d’inestabilitat emocional, així com l’adquisició d’un nou sistema de valors. L’avi també recorda una certa incomoditat corporal deguda al canvi d’imatge i les llargues estones que es passava davant el mirall, per posar-se “guapo”, amb un tupè que li va costar hores i més hores anar-lo moldejant. En Martí, també està passant aquest vivència, diria jo que sóc un gat vell, amb tota normalitat. Sota l’empara de l’amistat que tenim, em permeto la llibertat de demanar-li, que per descomptat són ben lícits  els seus interessos personals però que alhora valorés també els plantejaments i els drets de les altres persones del seu entorn més proper. En Martí sap com fer-ho i tinc la certesa que entén que la convivència és el valor més important que s’ha de preservar i mantenir en les relacions humanes. Ai humans, joves, adults i grans, teniu la supèrbia de creure que ho sabeu tot. Aneu errats, només els gats naixem ensenyats!!.

En Martí juga a bàsquet i segons a sentir a dir remena la pilota de primera. El joc és una realitat social que pot i de fet també ha de ser una eina per a la bona relació amb els de la teva edat. Em consta que el teu fer en les pistes de joc és d’un respecte i consideració cap els teus adversaris. Voler guanyar és ben lícit i entenedora la sana satisfacció quan aconseguim la victòria. Darrerament has anat a Barcelona per participar en un setmanari per tal de millorar les teves aptituds en el joc de la cistella. Considero positiu- tot i que això de l’esport no va amb nosaltres – que t’esforcis per aprendre, en tant que amic teu també me’n sento satisfet. Però- i sempre aquesta punyetera preposició- la voluntat d’aprendre, de saber, en el sentit de millorar-te com a persona, et prego que la mantinguis.

I passem a les notes, l’avaluació acadèmica d’aquest curs. T’has estrenat a l’institut i penso que la valoració que han fet del teu treball els teus professors és ben significativa. Val a dir – tot ho escolto, la tafaneria pròpia dels fèlids – que també he sentit a dir que encara podries millorar. Penso que ho hauries de fer, si tens en compte aquesta asseveració dels teus mestres. És un repte que t’hauries de proposar de cara el nou curs. Ja ho veus, no deixo “d’apretar-te”, penso que l’amistat que et tinc en bona manera m’hi obliga.

I ja n’hi ha prou. He fet el que he pogut per donar aquest cop de mà a l’amic Pere. Darrerament no ens veiem tan sovint, han començat les vacances i els teus “deures” amb els amics, les vacances ben merescudes, omplen els teus espais d’oci. Males veus diuen que els gats som uns desagraïts, que només pensem amb nosaltres. Que poc ens coneixem certs humans. Nosaltres dos ens estimem!!