dimarts, 24 de setembre de 2013

La compota de poma i pera de la Joana.



Ingredients:

1 quilo de cada fruita
Sucre no més d'un 40% del pes de la fruita una vegada pelada.
La pela d’una llimona
1 canó de canyella

Preparació

La fruita ben neta, pelada i tallada a daus. Vigilar que no hi quedin llavors.
En una cassola hi posarem un quart de litre d’aigua, la fruita, el sucre i la canyella. Tot d’un pic.
Ho deixarem coure tres hores a mig foc, fins que la fruita estigui a punt de desfer-se.
Tot seguit traurem la llimona i la canyella, i passarem la compota fins aconseguir una textura de purè.

Envasat

Pots ben nets i secs. Els anirem omplint de la compota encara calenta. Els taparem ben tapats i posarem de boca terrosa per tal que facin el buit.
Quan hàgim acabat d’omplir, posarem els pots  en una olla ben coberts d’aigua i els farem bullir uns 20 minuts.
Deixarem que els envasos es refredin sense treure’ls de l’aigua.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Pot servir per carns, per farcir pastissos, per a la base del pastís de poma, a l’hora d’esmorzar o berenar per fer-ne uns bons entrepans i  també  per untar-la ens unes torradetes.
Degut a la bona textura és fàcil de menjar i per tant molt indicada pels menuts i els grans de la casa. 
Podeu conservar-la en un lloc sec i fresc per espai d’un any. Una vegada oberta i per tractar-se d’una compota natural, caldrà guardar-la a la nevera i consumir-la en un parell de dies.

Val la pena aprofitar la temporada i ara ha començat la de la poma i la pera. Si baixeu al mercat en trobareu de molt bona qualitat i si procureu comprar-les de mida petita ( clar que dóna més feina ) les podreu obtenir  a bon preu. I si són de Torroella, encara millor.


divendres, 20 de setembre de 2013

Una mare perd la custòdia dels seus fills per ser POBRE




Massa  sovint i cada vegada més,  ens arriben notícies que ens sembla impossible que siguin certes. Ho vaig llegir ahir al Diari de Girona. Mercès a la mobilització de la PAH,  el govern de la Generalitat ha retornat a una mare la custòdia dels seus dos fills. Una dona que havia perdut el dret a tenir els seus infants – una nena de dos anys i un nen de sis – per motius de pobresa.  Feia quatre mesos que els havia perdut i fou la PAH que va demanar a l’ajuntament que fos revisat l’expedient.

A voltes tinc la impressió que no visc en un Estat de Dret, en el que els polítics que ens governen, escollits per la ciutadania, tenen el deure de vetllar pels drets que ens  corresponen. Uns drets que vens expressats en la nostra Constitució i també en l’Estatut de Catalunya. El que anomenem estat del benestar  hauria de tenir cura de les anomenades quatre potes de la cadira: la sanitat, l’educació, la jubilació i els serveis socials.
Els serveis socials tenen com a finalitat garantir a totes les persones a poder viure dignament, atenen les necessitats bàsiques . Els nostres ajuntaments cobreixen una part d’aquesta assistència amb l’objectiu primordial de no deixar cap ciutadà/na sense un mínim de recursos per tal d’evitar l’exclusió social de les persones que es troben en situacions d’emergència.

Pot haver-hi una situació més greu per una mare no disposar  dels mitjans econòmics per assistir les necessitats dels seus fills?  Penso que el patiment d’aquesta persona ha de ser considerat per les autoritats municipals, com una qüestió essencial a resoldre. En aquest cas, els que haurien d’haver respost no ho han fet. Han permès que una mare perdés la custòdia dels seus fills. Un menyspreu vers una persona que els hauria d’avergonyir.

 Estem patint una escapçada de l’estat del benestar i sovintegen actituds insolidàries amb el falç discurs de la mancança de diners, tot i que és cert que els nostres ajuntaments no disposen dels recursos econòmics que haurien de tenir,  són ignorats i menystinguts per les altres administracions. Els nostres municipis no poden cobrir la totalitat dels serveis socials, però en el fet que m’ocupa i també em preocupa, els responsables d’aquesta  humiliació, no han procedit amb justícia, la justícia natural, aquella que està per damunt de les lleis escrites. Aquests servidors públics, han ignorat el principi d’equitat, que haurien de mantenir en tot moment i amb aquest oblit, han permès que una mare hagi hagut de sofrir el patiment d’haver perdut la salvaguarda dels seus fills. Com no hi ha d’haver els diners suficients per tal que aquesta senyora no pugui viure amb els seus fills? Han fet llenya d’un arbre caigut!!

dissabte, 14 de setembre de 2013

Els animals exigim que se'ns respecti.



Prenc  la paraula perquè hi ha persones que fan mèrits per aconseguir el lideratge del Guiness per la seva imbecil·litat i també idiotesa. I per a més vergonya, es tracta de personatges que haurien de comportar-se – per la seva representació pública – amb dignitat i sense mentir. No és per ignorància que l’alcalde de Tordesillas manifesta públicament  que “ El toro siente dolor, pero no sufre”. Avui em toca a mi, en Fumi, per dir-li que no té cap dret a defensar els comportaments d’uns energúmens que fan patir fins a la mort  un animal. Els taurins, fins no fa massa, fonamentaven els seus arguments amb el discurs de la defensa de la cultura popular, hi afegien també els valors artístics i estètics de la “corrida” i fins i tot alguns negaven el patiment de l’animal, amb falsos raonaments biològics que ha hores d’ara ja no volen proclamar. Ningú, amb un mínim de coneixements pot negar que el brau té un sistema nerviós que el fa sensible al dolor físic i també al patiment psíquic.  Només un cretí pot negar aquesta realitat, amb un exercici d’estupidesa com el que fa  aquest alcalde.

Cada any – i fins quant durarà aquesta crueltat? – a la ciutat de Tordesillas, el dia 16 de setembre, es celebra dintre de les festes patronals el bàrbar espectacle conegut amb el nom de El Toro de la Vega. Un bou, expressament triat, a l’entendre de la comissió encarregada, per millor gaudir de la festa. Un company “condemnat” – nosaltres els felins també ho patirem segles ha – ni que fos un criminal, ha ser perseguit camps a través, a peu i també a cavall, per una colla de brètols i galifardeus armats amb llances que van clavant a l’amic brau, fins causar-li la mort. Un espectacle que no tan sols denigra als protagonistes i que també hauria d’avergonyir als espectadors d’aquesta barbàrie. Ha de ser horrible, com un animal- també jo ho sóc – és llancejat fins a morir. Una “diversió” que pot durar hores, fins que la víctima cau esgotat, abatut. És llavors quan el valent que ha clavat la darrera llançada té el privilegi de tallar-li els testicles, mostrant així la seva intrepidesa.

Un espectacle que vol ser presentat com una mostra de la cultura d’aquest país, invocant la tradició, quan realment el que s’evidencia  són actituds de pobles incultes i endarrerits. Inclús amb la pèrdua de vides humanes. Gent jove, sovint amb la inconsciència que els provoca l’excés d’alcohol i per tant amb les capacitats físiques i mentals reduïdes, es juguen la vida i en ocasions la perden d’aquesta manera tan absurda.  Com pot l’alcalde recolzar aquests espectacles que posen en perill la vida dels seus ciutadans?  No hi ha raó per criminalitzar els animals per així justificar el maltractament que se’ls fa patir. Un “divertiment” sobre el patiment terrible, fins a la mort indigna d’un pobre animal. Hauríeu de pensar que no és just, que la tortura ni contra un animal ha de ser i també reflexionar que aquesta pretesa superioritat que massa sovint els humans en presumiu, queda prou qüestionada per fets d’aquesta mena.




Si no ho hagués vist, em semblaria impossible. Els alumnes del primer cicle de ESO de l’IES Juana 1ª de Tordesillas han elaborat amb la col·laboració de l’ajuntament, un vídeo d’una durada de més de 9 minuts. El vídeo comença per alliçonar els vailets sobre el perill que representa un toro. És falç, venjatiu i amb tota la seva potència física contra l’home. Cal criminalitzar l’animal, condició indispensable per poder-lo maltractar. És un animal que ha de ser punit fins i tot amb la seva mort i clar també cal fer-ne un espectacle. Comentari d’un vailet: “ Ara ja no cal córrer, m’haig d’aturar, respirar, amenaçar i mesurar el terreny. És el gran moment, del valor, del ritual de la sang, del dolor, de l’agonia i de la mort...Acompanyat gràficament d’un ninot en forma de vailet clavant la llança al toro. Com és possible que des d’un institut i d’un ajuntament es promocioni la tortura d’un animal? Quina educació fonamentada sobre una injusta tradició reben aquest alumnes?  Quins valors defensen aquests mestres educant els seus alumnes contra els animals? Com es pot ensenyar la raó de la tortura d’un animal? Els animals sentim i patim el dolor i la por. Exaltar la violència contra nosaltres, els animals, no en tingueu cap dubte, és un perill que pot decantar-se cap a les persones. Trist, molt trist, que en aquest país no siguin reconeguts plenament els Drets dels Animals.


Acabo, són les paules d’un gat pacífic. Però puc assegurar-vos que si un dia, aquest alcalde impresentable estigués al meu abast, una bona queixalada amb els meus ullals seria la meva cordial salutació. No al Toro de la Vega ni a qualsevol capteniment que no respecti els nostres drets. Som natura, vida i tenim dret a exigir ser considerats. Volem conviure amb vosaltres i ser amics. Els gats, força pillastres que som, però també som agraïts quan – i aquest és el meu cas – som alimentats i benvolguts. El calçar i el vestir ja el portem de naixement, no tot ho poseu vosaltres i per tant el nostre agraïment us el mostrem amb mesura, quan nosaltres i diguem-ho clar, en volen treure algun profit. Però tampoc gat per llebre, que bé us estimem.



FUMI.