dissabte, 14 de setembre de 2013

Els animals exigim que se'ns respecti.



Prenc  la paraula perquè hi ha persones que fan mèrits per aconseguir el lideratge del Guiness per la seva imbecil·litat i també idiotesa. I per a més vergonya, es tracta de personatges que haurien de comportar-se – per la seva representació pública – amb dignitat i sense mentir. No és per ignorància que l’alcalde de Tordesillas manifesta públicament  que “ El toro siente dolor, pero no sufre”. Avui em toca a mi, en Fumi, per dir-li que no té cap dret a defensar els comportaments d’uns energúmens que fan patir fins a la mort  un animal. Els taurins, fins no fa massa, fonamentaven els seus arguments amb el discurs de la defensa de la cultura popular, hi afegien també els valors artístics i estètics de la “corrida” i fins i tot alguns negaven el patiment de l’animal, amb falsos raonaments biològics que ha hores d’ara ja no volen proclamar. Ningú, amb un mínim de coneixements pot negar que el brau té un sistema nerviós que el fa sensible al dolor físic i també al patiment psíquic.  Només un cretí pot negar aquesta realitat, amb un exercici d’estupidesa com el que fa  aquest alcalde.

Cada any – i fins quant durarà aquesta crueltat? – a la ciutat de Tordesillas, el dia 16 de setembre, es celebra dintre de les festes patronals el bàrbar espectacle conegut amb el nom de El Toro de la Vega. Un bou, expressament triat, a l’entendre de la comissió encarregada, per millor gaudir de la festa. Un company “condemnat” – nosaltres els felins també ho patirem segles ha – ni que fos un criminal, ha ser perseguit camps a través, a peu i també a cavall, per una colla de brètols i galifardeus armats amb llances que van clavant a l’amic brau, fins causar-li la mort. Un espectacle que no tan sols denigra als protagonistes i que també hauria d’avergonyir als espectadors d’aquesta barbàrie. Ha de ser horrible, com un animal- també jo ho sóc – és llancejat fins a morir. Una “diversió” que pot durar hores, fins que la víctima cau esgotat, abatut. És llavors quan el valent que ha clavat la darrera llançada té el privilegi de tallar-li els testicles, mostrant així la seva intrepidesa.

Un espectacle que vol ser presentat com una mostra de la cultura d’aquest país, invocant la tradició, quan realment el que s’evidencia  són actituds de pobles incultes i endarrerits. Inclús amb la pèrdua de vides humanes. Gent jove, sovint amb la inconsciència que els provoca l’excés d’alcohol i per tant amb les capacitats físiques i mentals reduïdes, es juguen la vida i en ocasions la perden d’aquesta manera tan absurda.  Com pot l’alcalde recolzar aquests espectacles que posen en perill la vida dels seus ciutadans?  No hi ha raó per criminalitzar els animals per així justificar el maltractament que se’ls fa patir. Un “divertiment” sobre el patiment terrible, fins a la mort indigna d’un pobre animal. Hauríeu de pensar que no és just, que la tortura ni contra un animal ha de ser i també reflexionar que aquesta pretesa superioritat que massa sovint els humans en presumiu, queda prou qüestionada per fets d’aquesta mena.




Si no ho hagués vist, em semblaria impossible. Els alumnes del primer cicle de ESO de l’IES Juana 1ª de Tordesillas han elaborat amb la col·laboració de l’ajuntament, un vídeo d’una durada de més de 9 minuts. El vídeo comença per alliçonar els vailets sobre el perill que representa un toro. És falç, venjatiu i amb tota la seva potència física contra l’home. Cal criminalitzar l’animal, condició indispensable per poder-lo maltractar. És un animal que ha de ser punit fins i tot amb la seva mort i clar també cal fer-ne un espectacle. Comentari d’un vailet: “ Ara ja no cal córrer, m’haig d’aturar, respirar, amenaçar i mesurar el terreny. És el gran moment, del valor, del ritual de la sang, del dolor, de l’agonia i de la mort...Acompanyat gràficament d’un ninot en forma de vailet clavant la llança al toro. Com és possible que des d’un institut i d’un ajuntament es promocioni la tortura d’un animal? Quina educació fonamentada sobre una injusta tradició reben aquest alumnes?  Quins valors defensen aquests mestres educant els seus alumnes contra els animals? Com es pot ensenyar la raó de la tortura d’un animal? Els animals sentim i patim el dolor i la por. Exaltar la violència contra nosaltres, els animals, no en tingueu cap dubte, és un perill que pot decantar-se cap a les persones. Trist, molt trist, que en aquest país no siguin reconeguts plenament els Drets dels Animals.


Acabo, són les paules d’un gat pacífic. Però puc assegurar-vos que si un dia, aquest alcalde impresentable estigués al meu abast, una bona queixalada amb els meus ullals seria la meva cordial salutació. No al Toro de la Vega ni a qualsevol capteniment que no respecti els nostres drets. Som natura, vida i tenim dret a exigir ser considerats. Volem conviure amb vosaltres i ser amics. Els gats, força pillastres que som, però també som agraïts quan – i aquest és el meu cas – som alimentats i benvolguts. El calçar i el vestir ja el portem de naixement, no tot ho poseu vosaltres i per tant el nostre agraïment us el mostrem amb mesura, quan nosaltres i diguem-ho clar, en volen treure algun profit. Però tampoc gat per llebre, que bé us estimem.



FUMI.