divendres, 20 de setembre de 2013

Una mare perd la custòdia dels seus fills per ser POBRE




Massa  sovint i cada vegada més,  ens arriben notícies que ens sembla impossible que siguin certes. Ho vaig llegir ahir al Diari de Girona. Mercès a la mobilització de la PAH,  el govern de la Generalitat ha retornat a una mare la custòdia dels seus dos fills. Una dona que havia perdut el dret a tenir els seus infants – una nena de dos anys i un nen de sis – per motius de pobresa.  Feia quatre mesos que els havia perdut i fou la PAH que va demanar a l’ajuntament que fos revisat l’expedient.

A voltes tinc la impressió que no visc en un Estat de Dret, en el que els polítics que ens governen, escollits per la ciutadania, tenen el deure de vetllar pels drets que ens  corresponen. Uns drets que vens expressats en la nostra Constitució i també en l’Estatut de Catalunya. El que anomenem estat del benestar  hauria de tenir cura de les anomenades quatre potes de la cadira: la sanitat, l’educació, la jubilació i els serveis socials.
Els serveis socials tenen com a finalitat garantir a totes les persones a poder viure dignament, atenen les necessitats bàsiques . Els nostres ajuntaments cobreixen una part d’aquesta assistència amb l’objectiu primordial de no deixar cap ciutadà/na sense un mínim de recursos per tal d’evitar l’exclusió social de les persones que es troben en situacions d’emergència.

Pot haver-hi una situació més greu per una mare no disposar  dels mitjans econòmics per assistir les necessitats dels seus fills?  Penso que el patiment d’aquesta persona ha de ser considerat per les autoritats municipals, com una qüestió essencial a resoldre. En aquest cas, els que haurien d’haver respost no ho han fet. Han permès que una mare perdés la custòdia dels seus fills. Un menyspreu vers una persona que els hauria d’avergonyir.

 Estem patint una escapçada de l’estat del benestar i sovintegen actituds insolidàries amb el falç discurs de la mancança de diners, tot i que és cert que els nostres ajuntaments no disposen dels recursos econòmics que haurien de tenir,  són ignorats i menystinguts per les altres administracions. Els nostres municipis no poden cobrir la totalitat dels serveis socials, però en el fet que m’ocupa i també em preocupa, els responsables d’aquesta  humiliació, no han procedit amb justícia, la justícia natural, aquella que està per damunt de les lleis escrites. Aquests servidors públics, han ignorat el principi d’equitat, que haurien de mantenir en tot moment i amb aquest oblit, han permès que una mare hagi hagut de sofrir el patiment d’haver perdut la salvaguarda dels seus fills. Com no hi ha d’haver els diners suficients per tal que aquesta senyora no pugui viure amb els seus fills? Han fet llenya d’un arbre caigut!!