dilluns, 4 de novembre de 2013

Del darrer ple municipal.



Del ple municipal de dijous passat

Ens trobem davant de dos projectes de llei, el de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, una llei que impulsa el govern de l’Estat i el de “governs locals” de la Generalitat. Ambdós es basen en la llei d’estabilitat pressupostària  i de sostenibilitat financera. De fet una agressió a l’autonomia municipal, a la capacitat dels ajuntaments per influir i actuar en benefici de la ciutadania.

És injust que es pretengui des de les diputacions i el Govern de l’Estat, d’una banda, i dels consells comarcals i la Generalitat, de l’altra, contenir la crisi retallant les competències dels nostres ajuntaments. És innegable que des de l’administració local, els nostres pobles i ciutats – amb independència del color polític que els ha governat – han progressat en molts sentits.  El principal espai de resistència, de dignitat i de defensa dels drets dels ciutadans i alhora també generadors d’alternatives socials i econòmiques han sigut i encara són els nostres ajuntaments.

Un cop més s’intenta desprestigiar el món local amb dues reformes regressives que tenen el mateix origen, la dreta neoliberal, que representa el PP a Madrid i C. i U. a la Generalitat. Amenaces i una pretesa superioritat moral contra els ajuntaments, que pretenen desproveir de capacitat els nostres consistoris, que ben segur necessiten canvis però no mesures per suprimir llurs competències.

En el ple ordinari de dijous passat, van ser presentades dues mocions que tendien a poder prendre mesures en benefici dels ciutadans. Es demanava la modificació de l’article 32 de la llei d’estabilitat pressupostària i així permetre que el nostre ajuntament, que disposa de superàvit pressupostari i tampoc supera el percentatge d’endeutament, pugui desenvolupar polítiques locals encaminades a finançar objectius que tendeixin a crear plans d’ocupació, a crear llocs de treball.No  és just que el nostre consistori, que acompleix amb la correcta administració dels diners que disposa, una llei no li permeti dedicar-los a generar polítiques econòmiques per disminuir l’atur a la nostra ciutat.

Segona proposta: es demana a la SAREB, que posi en coneixement de l’ajuntament del nombre de pisos que disposa a Sant Feliu. La SAREB- una empresa -  que s’ha quedat amb els actius nocius immobiliaris amb diners públics- que són els nostres - i que al bon entendre de l’ajuntament hauria de col·laborar en la vivenda de lloguer social en un 30% dels que disposa a la nostra ciutat. S’insta també al ministeri per tal que permeti a l’ajuntament la gestió d’aquests habitatges. Una petició que autoritzaria al nostre consistori fer una realitat el valor dels serveis públics conduits des de l’administració més propera als ciutadans.


Bona feina, que vull agrair públicament i dues mocions aprovades per unanimitat.