divendres, 17 de maig de 2013

Can Rius alliberat. Prous privilegis. La platja és del poble.

Acabar amb una situació de privilegi, en la que unes persones feien un ús indegut d’un espai públic - que la llei protegeix en benefici de l’interès comú - reclamar aquest dret, hom pensaria que hauria de ser un joc de poques taules. No ha sigut així. Hem hagut de lluitar i força sovint – quan les coses no anaven del tot bé – proveïr-nos d’una ferma voluntat i d’una paciència activa per tirar endavant. Ho hem fet sempre des de la “veritat” que ens donava la llei, amb el convenciment que ens en sortiríem. Recuperar una part del litoral, un bé de domini públic, un tros de la nostra costa, era un envit que no podíem abandonar. Un espai que els nostre pares i avis havien gaudit i que el Club de Mar s’havia fet seu. Durant molts anys, s’ha permès l’utilització privada d’un espai comunal , un il•legalitat que no fou denunciada pels anteriors governs municipals – permeten la immoralitat urbanística del fet consumat – i també amb la “ bona disposició” d’un responsable del servei de Costes.


La platja de Can Rius ha retornat al poble i manifesten el nostre goig per haver recuperat aquell indret. També un sa orgull per haver arribat a veure com els esforços i la fermesa d’unes persones han pogut veure l’enderroc d’aquell mur que barrava el pas a un espai comunal. Una feina que varem començar sis anys enrere. El veïnatge ha recuperat un espai públic que des de feia molts anys ens havien segrestat i sens dubte tots ens en podem sentir satisfets . La Galera, avui en part malmesa, els rocams de Sang i Fetge i Santa Rosària, el camí de ronda fins sota el niu de metralladores, podran ser transitats altra vegada. Malauradament, la construcció d’uns dics – una agressió al territori - que feien servir com amarradors han desmillorat l’espai.

Diumenge passat ho varem celebrar. Fou una festa del poble i centenars de persones varen venir a fer la passejada per aquell lloc, que molts consideraven que s’havia perdut. Sant Feliu disposa del que mai haurien d’haver permès les administracions que fos un privilegi d’uns quants, un tros del litoral que serà altra vegada un espai d’esbarjo per tothom i endemés un indret, el Racó de Garbí al complet, a l’abast de les persones que vinguin a visitar-nos. Alhora que demanem a l’ajuntament que millori aquell lloc, el faci més transitable i segur.