diumenge, 21 de març de 2010

La grolleria sexista i la injúria personal





Vaig veure l’entrevista que va fer-li la senyora Terribas al President de la Generalitat. També he pogut llegir els insults que ha hagut de suportar d’un alt càrrec del PSC. “ Mal follada “ és l’ultratge que més es destaca en les informacions. Aquest improperi que només s’utilitza contra les dones, ens mostra l’alçada ètica del personatge. La grolleria sexista contra la intimitat d’una dona. Un mal educat que hauria d’haver plegat, que l’invalida per continuar en un càrrec de responsabilitat pública. El senyor Martín, que aquest és el cognom del subjecte, és, per a més vergonya, un significat militant d’una formació política que dóna suport a un govern que ha creat un nou ministeri, el de la Igualtat. Aquest capteniment, d’una misogínia innacceptable, hauria d’haver comportat l’exclusió immedia del partit.


Però, al meu entendre, la pitjor de les ofenses que va tractar de fer-li és dir-li “ mala persona “. Quan la senyora Terribas conduïa el programa “ La nit al Dia “ jo n’era un assidu seguidor. M’agradava com plantejava les entrevistes, de la manera com preguntava. Diria, que sabia comunicar-se amb l’espectador, que feia les preguntes que sovint jo mateix hauria plantejat al personatge de torn. Sembla, al dir dels entesos, que aquesta condició – saber interrogar – és pròpia dels bons entrevistadors. Sens dubte la senyora Terribas posseeix aquesta qualitat. Era contundent en les preguntes i insistent quan considerava que la resposta no s’havia donat, fins i tot persistint quan considerava que la contesta no era del tot satisfactòria. Sempre guardant l’obligat respecte a l’entrevistat. La “terrible “ Terribas, mai va ser qüestionada per cap de les persones que varen passar pel seu programa. Això si, podria molt ben ser que més d’un possible convidat declinés la invitació. Si la coneguda periodista, va interrompre al senyor President en més d’una ocasió, no va fer altra cosa que complir amb el seu deure. Cal entendre que el mitjà televisiu està sempre limitat pel temps i l’entrevistador/a ha de fer ús de les rèpliques, altrament el convidat/da podria convertir la conversa en un monòleg. Les interrupcions –sempre que siguin fetes amb el degut criteri – fan el col•loqui més interessant. Estem parlant d’una entrevista en un mitjà públic i la senyora Terribas – una excel•lent professional – va fer la feina que li pertocava, sempre en benefici i al servei de la ciutadania.


Segurament que el que hauria volgut el senyor Martín, és que li haguessin preparat al seu cap, una “ entrevista a mida “. D’aquelles en les que el convidat no només coneix el que li preguntaran, sinó que també indica alguna qüestió sobre la que l’interessa ser inquirit. El senyor Martín, es queixa del to amb la que va ser tractat el President i surt en la seva defensa utilitzant l’insult i la mala educació. Més aviat penso que la intenció del senyor Martín, és la de “fer mèrits “, per anar guanyant posicions en el partit. Una estratègia equivocada, en el que fa referència al senyor President, que no necessita d’aquestes “ ajudes “ per fer-se valdre, si hagués considerat que el tracte rebut no era respectuós no només amb ell, sinó amb tots nosaltres, que per això ens representa.